MENÚ RESERVAR
“Monochrome bedrooms and green-tiled bathrooms. Barcelona's first design hotel on a shoestring leaves many pricier equivalents far behind.”
Monocle Travel Design Magazine(Abril 2011)

Llegendes de l'hotel

Una història singular

Hi ha qui diu que va ser el destí. D’altres, que va ser alguna cosa més poderosa. Sigui com sigui, gràcies a allò que va passar es va fer realitat un dels edificis més bonics de Barcelona: la casa Climent Arola.

Francesc de P. Villar i Carmona era un jove arquitecte quan li van encarregar de dibuixar allò que seria el temple més imponent de la ciutat, la Sagrada Família. Va passar tres anys de la seva vida tancat, dedicat al projecte. Nit i dia ideava com seria aquella església, però ningú, ni tan sols els seus col•laboradors més propers, coneixien els detalls del temple. Diuen que s’hi va inspirar en les catedrals de l'Edat Mitjana, amb dimensions sobrehumanes i infinitat de detalls de l'època. No obstant això, únicament en va arribar a construir la cripta. Un dels seus ajudants el va trair. Se sospita –encara que mai no s'ha arribat a provar– que va ser el llavors desconegut i jove arquitecte Antoni Gaudí qui va robar gran part dels plànols i va desvelar el secret que Villar i Carmona havia guardat gelosament en cadascun dels seus esbossos. En conèixer el projecte, els mecenes del temple van prohibir la seva construcció, per ser un projecte massa revolucionari. No obstant això, tal com ha evidenciat la història, l'arquitecte que va continuar l'obra no en va ser menys.

Poc temps després, una família de la burgesia catalana de l'època, els Climent Arola, van voler conèixer l'arquitecte “revolucionari”. Coneixien la història del temple i ells sí que desitjaven construir un edifici innovador i espectacular a la via més elegant de la Ciutat Comtal, la rambla de Catalunya. Després de dibuixar molts esbossos –que avui guardem a la biblioteca de l'hotel– l'arquitecte va projectar en aquest nou edifici tot l'enginy, la creativitat i l'amor que no va poder deixar a la Sagrada Família. Va projectar una casa amb balcons arrodonits, escalinates de marbre i columnes jòniques. Ell mateix va triar els alegres terres hidràulics, va dissenyar les motllures dels sostres i es va ocupar de cadascun dels detalls que, encara avui, conservem.

Els qui coneixen la història, asseguren que l'esperit de Villar i Carmona continua present en aquesta casa, ja que, tal com va declarar en alguna ocasió, aquesta va ser la casa dels seus somnis.

Ficció o realitat? Encara avui no se sap…